..
... tinc el blog penjat
per ara...

continuarà....

Aquests dies he estat fora.
Gràcies a un parent de la meva clienta
m'he pogut escapar i he aprofitat
per investigar al pis d'Ikeah.

No n'he tret res.
cap diari
cap fotografia
cap document, tret del passaport, on no hi ha cap visat.
He remenat tota la casa, i no hi ha res a banda de roba
molts vestits, conjunts, i un armari de sabates de tot tipus.
Té un pis sobri que ara està ple de pols.

La veïna que li cuida el fill s'ha canviat de pis,
un dia l'hauré d'anar a visitar.

De moment només em queda una alternativa:
tornar a casa la meva clienta.
Tota la informació és en aquell despatx sense ventilació.

he dormit no sé quantes hores seguides.
Aquesta casa té un aire enrarit...
Obriré les finestres de bat a bat
i sortiré a fer un tomb.
La meva clienta sembla trobar-se millor.
Ja em crida.

M'he passat la nit buscant rastres
de Suècia a la casa natal d'Ikea.
Absolutament res. Ni una trista
fotografia del famós viatge de noces.

Tinc els ulls esgotats.
M'en vaig a dormir
fins l'any que ve.

Avui he escombrat la tarda
repassant els àlbums de fotos
postejats als prestatges del menjador.

Fotos d'Ikea de nena davant de pastissos
amb cada vegada més espelmes.
Fotos dels estius a la platja
galledes i somriures
les dents de llet i crostes de sorra als llavis.
Fotos emmurriades i el rostre amb grans vermells,
una mà que ocupa tot l'objectiu.
No hi ha fotos més enllà de l'adolescència. Ni una.
He buscat pels calaixos del moble
aquells sobres revelats que s'acumulen
pendents de l'ordre dels àlbums i les etiquetes.
Res de res.

Quan anava al despatx,
curull de capses i dossiers
i caixons i lleixes
la meva clienta m'ha cridat que tenia set.
Ho he hagut de deixar per un altre moment.

La meva clienta es passa el dia dormint
i no em respon cap pregunta:
cada cop que ho intento li ve una passió de son
que la transfigura.
Ara bé, quan obro la porta del carrer,
ni que sigui per anar a prendre l'aire,
aleshores em crida.
Té set, li dóno un got ple,
es mulla els llavis i diu: "ai, quina vida més trista".

Kibuc

18:13 pm
fa just vint dies que he hagut d'interrompre les investigacions.
La mare d'Ikea, arrel d'una alteració nerviosa,
de causes inexplicables (segons l'equip mèdic),
ha estat ingressada tot aquest temps a l'hospital.
No m'he pogut allunyar d'ella, cada cop que obria la porta
li agafava una crisi aguda, es posava vermella,
se li inflava la jugular i li saltaven els ulls.

Ara ja li han donat l'alta, és a casa seva,
però el doctor m'ha recomanat de no allunyar-me d'ella
per evitar-li mals pitjors.
Estic a casa seva, doncs.
Des d'aquí reemprenc les investigacions.